Un 10% dels nens catalans amb trastorns d'aprenentage són dislèctics és el titular d'un article del Punt amb data del 6 de març de 2007. Actualment no sé quin % d'alumnat hi ha a les escoles amb trastorns d'aprenentatge i quants són dislèctics, però segurament que hi haurà una major quantitat ja que aquest trastorn segons especialistes no es cura, però els afectats poden arribar a tenir una lectura funcional i arribar on vulguin, aquestes paraules són aportades per Carmen Martín la directora i coordinadora del Centre Psicopedagògic i Logopèdic Martín. També esmenta que el diagnòstic en molts casos no es detecta fins als 8 anys el que dificulta encara més l'aprenentage de la lectura i l'escriptura. Cal que mestres i pares estem pendents d'aspectes com ara com agafen el llapis i les tisores, si els costa orientar-se... ja que si no ens adonem a temps de que un nen és dislèxic això li dificultarà també altres aprenentages, li pot produir fracàs escolar i problemes emocionals, entre altres possibles afectacions. A més a més, cal tenir en compte que únicament l'actuació conjunta de pares, mestres i professionals pot significar el màxim desenvolupament de les capacitats dels nens. Però sobretot cal que el tractament el faci un logopeda i un mètode molt utilitzat és el multisensorial, pel qual s'ensenya a llegir de nou als dislèctics, amb la vista, el tacte i l'oïda. Algun exemple d'aquest tipus de treball es identificar lletres dibuixades a l'esquena, escriure lletres damunt de sorra, etc. Per tant seria interessant que a les escoles hi haguessin logopedes o que als EAP's n'hi haguessin més en plantilla per poder atendre com es mereixen aquests nens ja que els mestres no estem el suficientment formats per atendre aquests casos tot i que poguem tindre molta voluntat i ganes de formar-nos, no podem ser especialistes en dislèxia, TDAH, etc.
Aquesta aportació ha estat fruit de la reflexió i l'extracció de les idees més rellevants de l'article esmentat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Crec que tens tota la raó i que, sí que és important que els mestres estiguin atents a possibles dificultats però no se'l pots exigir que facin d'especialistes de tot.
ResponEliminaPel que fa als professionals que existeixen actualment, també estic d'acord en què potser n'existeixen menys dels que es necessiten i hi ha una mica de colapse i espera per accedir-hi.
Però de vegades no interessa millorar els recursos o no compensa la despesa... això lamentablement és cosa de política...
Tot i així, com tu dius, si els mestres tenen ganes de formar-se i millorar la seva feina, això ja és un gran pas. Trobo que els mestres que arriben ara estan més motivats per ensenyar a aprendre que els mestres més antics (no generalitzo, hi ha de tot, però són majoria).
Però suposo que estaràs d'acord amb mi en què, cal que tots els professionals de l'educació ho facin. Si aconseguim una col·laboració entre professionals més estreta, es milloraran moltes DA dels alumnes.