La dislèxia

És important tenir clar que és la dislèxia per poder detectarla quan ens trobem amb algun nen o adolescent que pateigi aquest trastorn d'aprenentatge, però com a psicopedagogs el que em de saber sobretot com detectar-ho el més aviat possible i estar-ne segurs del diagnòstic i a més a més saber donar consells a pares i mestres sobre que han de fer i que no, com fer-ho... Així que en aquesta entrada tractarè aquests tres aspectes:
1. Què és la dislèxia?
2. Com podem detectar la dislèxia
3. Consells útils per a mestres i pares

1. Què és la dislèxia?
La dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencionali una situació sociocultural dintre de la normalitat. Es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l'àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel·ligència i la seva edat cronològica. És un problema de tipus cognitiu, que afecta aquelles kabilitats lingüístiques associades amb l'escriptura, particularment el pasde la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta amb una dificultat d'automatització especialment en la lectura, l'ortografia i, en ocasions, també en el càlcul numèric.

2. Com podem detectar la dislèxia
- Hi ha una discrepància entre la capacital del nen/a i les seves habilitats per aprendre a llegir i escriure.
- Tenen dificultats lingüístiques, sobretot fonològiques: els costa compondre paraules, sovint deformen paraules o n'ometen, confonen o substitueixen sons i les seves grafies corresponents...
- Apareixen trastorns en els processos maduratius com ara la percepció, la psicomotricitat i l'atenció. Treballen en ambdos mans, tenen dificultats en agafar el llapis i per retallar, tenen problemes d'orientació espaial i temporal, tenen dificultats per fer nusos i llaços, també per seguir ritmes, etc.
- Els costa l'automatització dels aprenentatges, per exemple, memoritzar, reproduir o aplicar les taules de multiplicar. Presenten problemes per utilitzar la memòria de forma eficaç.
- Tenen problemes en l'organització de les activitats quotidianes, dels jocs i dels treballs: s'obliden els llibres, no recorden anotar els deures a l'agenda, etc.
- Els costa dur a terme diverses ordres si les reben totes seguides.
- Poden caure repetides vegades en els mateixos errors ortogràfics immediatament desprès d'haver-los corregit.
- Necessiten més temps que els altres alumnes per fer els deures i organitzar-se.


3. Consells útils per a mestres i pares
- No digueu als nens i a les nenes que són ganduls. Demostreu-los que valoreu el seu esforç.
- No els compareu amb els germans o companys.
- El que una feina no els surti prou bé o hagin suspès no s'han de sentir fracassats.
- No el feu llegir en veu alta davant dels altres sense consentiment.
- No espereu que que aprengui a escriure bé una paraula fent-li repetir diverses vegades.
- Penseu que es pot cansar i desanimar fàcilmet.
- No us sorprengueu de que la seva lletra sigui irregular i desordenada.
- Les seves feines un dia poden ser molt bones i altres doleentes.
- No li repetim continuadament que s'esforci perquè ja ho fa.
- Reforçar-li allò que fa bé i que ell en sigui conscient.
- No l'obligueu a llegir.
- Llegiu-li contes, llibres o textos que a ell/a l'interessin.

Finalment dir que no hi ha cap dubte que la dislèxia és una dificultat, però cal una actitud que no agreugi més el problema de la persona que el pateix. Si pares, mes tres i professionals diversos entenem quines són les dificultats que tenen els nens i nenes dislèctics, podrem ajudar-los de forma eficient. La informació exposada l'extre de la pàgina web de l'Associació Catala de Dislèxia a la qual podeu consultar aspectes informatius referents a la dislèxia, podeu demanar assessorament, organitzen cursos, etc. Es una pàgina web interessant per a nosaltres com a psicopedagogs i a la qual podem dirigir a pares i a mestres perquè s'informen sobre la temàtica, puguin preguntar dubtes, puguin estar en contacte amb famílies que tenen nens amb aquesta dificultatt, etc. A més a més també han creat un grup al facebook.