La mediació escolar

Que s'entén per mediació?

La mediació és un procés educatiu per gestionar els conflictes de convivència que sorgeixen als centres educatius.

És una eina eficaç de pacificació social, responsabilitzadora de les accions personals i que genera beneficis a tothom qui hi participa: per a uns perquè els fa conscients de les conseqüències dels seus actes i els ofereix una via reparadora, alternativa a la sanció; per als perjudicats perquè els permet expressar-se i considerar el dany rebut i les disculpes i els compromisos dels altres; per a tota la comunitat educativa perquè queda enfortida i més legitimada en la seva primordial funció socialitzadora.

Quan s'aplica?

Els processos de mediació poden utilitzar-se com a estratègia preventiva en la gestió de conflictes interpersonals, que són freqüents en els centres, i no estan necessàriament tipificats com a conductes contràries a la convivència del centre.

També es pot oferir la mediació en la gestió de conflictes generats per les conductes dels alumnes contràries a les normes de convivència del centre o greument perjudicials per a a la convivència del centre que hagin perjudicat a altres.

Es pot oferir també la mediació com a estratègia de reparació o reconciliació, un cop aplicada una mesura correctora o una sanció, per tal de restablir la confiança entre les persones i propiciar noves respostes en situacions semblants que es puguin produir.

Evitem els confilctes

A l'aula ens trobem en conflictes constantment. Podem treballar a les tutories a partir de dinàmiques de grup la relació del grup classe per reduir-los, podem establir un contracte, tenir una línia d'escola establerta, podem treballar a partir de la mediació, etc. Però he trobat un recurs molt senzill i il·lustratiu que pretén evitar-los i no pas solucionar-los, que és molt més efectiu segons el meu parer i que es podria portar a terme a primària.És tan simple com penjar un cartell que ens indiqui ESPERA abans d'enfadar-te:
1. Mantén la calma
2. No responguis igual
3. Intenta ser amable
4. Marxa del lloc
5. Dis-li al mestre

Tothom la de tenir a vistes i comptarà d'un en un recitant els 5 passos mentre va afegint un dit més al puny tancat. (És una mica utòpic, però perquè no intentar-ho?)

Orientacions per treballar amb alumnes amb trastorns de conducta

Intervenció:

1. Amb l'alumnat:
1.1. A nivell individual
- Tenir una persona de referència (co-tutor).
- Aportar idees i elements perquè l'alumne/a pugui entendre el perquè de la seva conducta.
- Ajudar a diferenciar i tractar les faltes de conducta.
- Aprendre a millorar la comunicació amb els companys i professors mitjançant el diàleg.
- Que disposi d'un espai per a l'expressió que necessita (dibuixar, parlar, escriure, xat, ...)
- Modificar o adaptar la duració del temps de les tasques proposades o del mateix horari de classe.
- Les activitats poden ser manipulatives o més creatives.

1.2. A nivell grupal
- Dissenyar crèdits específics (manipulatius, relacionats amb la vida real, creatius o d'expressió plàstica, teatre, jocs esportius, ball, ...).
- Treball per projectes o centres d'interès.
- Treballar algun programa (xerrades, activitats, ...) sobre l'autoimatge, autoconcepte, les relacions, les habilitats socials, ...
- Treball de dinàmiques de grups.

2. Amb el professorat:
- Participar en programes o cursos per a treballar aspectes d'aquest alumnat.
- Compartir la responsabilitat.
- Establir un co-tutor o persona de referència.
- Tenir un referent clar i proper a qui pot adreçar-se.
- Consensuar acords d'intervenció en les reunions.
- Mostrar una actitud de respecte i comprensió.
- Valorar els aspectes positius individuals (petites coses).
- Intentar crear un "reconeixement" envers l'alumne respecte a un "àrea" en la qual sigui hàbil.

2.1. Tutor/a
- Tenir un recolzament i suport per la tasca difícil que té, per part de la resta del personal docent. - Acompanyar l'alumne/a en el seu malestar i ajudar-lo a vincular-se a les activitats educatives.
- Generar expectatives d'èxit.
- Diferenciar entre la persona i l'acte conflictiu.
- Vehiculitzar les informacions i intervencions del cas, amb l'ajut del psicopedagog.
- Estar alerta i analitzar la situació en cada moment.
- Establir una comunicació periòdica amb les famílies i altres professionals o serveis que intervenen.
- Pactes personals o contractes pedagògics amb l'alumne/a i/o família.
- Fulls de seguiment setmanal, diari personal, ...
- Marcar límits molt concrets, que siguin fàcilment avaluables.
- Treballar el "no" i l'autocontrol, per aplicar-ho a la vida habitual.
- Treballar el sentiment de pertinença al grup, l'autoestima, bon clima de classe, les normes i regles de classe clares, aprofitar temes de debat per treballar els valors, fer jocs de rol o dramatitzacions, etc.
- Crear un entorn agradable i un ambient facilitador.

2.2. Equip docent
- Coordinar i consensuar pautes d'actuació davant el conflicte.
- Plantejar uns objectius mínims per assumir.
- Aclarir les diferents responsabilitats de cadascú i que pot fer quan hi ha un conflicte.
- Canalitzar les intervencions a través del tutor.
- Compartir el seguiment de l'alumne/a amb un co-tutor.
- Disposar d'alternatives flexibles per a "situacions d'escapament", com sortida a algun espai alternatiu acollidor (passadís, lavabo, aula de reforç, ...) o amb algun professional de referència (psicopedagog, professor de guàrdia, ...).
- Projectes singulars de centre.

Edicions l'Àlber

Aquesta editorial és especialista en materials per treballar la llengua catalana. Tenen un llibre d'activitats de consciència fonològica que és molt complert i útil per treballar amb nens de característiques diverses, que s'anomena Jocs de Consciència Fonològica. Nens amb dificultats en l'aprenentage de la lectoescriptura, nens castellanoparlants, nouvinguts... o simplement que estan começant a introduir-se al món de la lectoescriptura. Aquest material es basa en el treball per imatges i jocs, a més a més, d'activitats de reforç dels continguts que es treballen als jocs. Aquest llibre forma part d'una col·lecció que es diu Jocs per a parlar i escriure que està formada pel llibre que esmentat i un que es diu Jocs d'Ortografia i un altre que es diu Jocs de lèxic i expressió.

Activitats per treballar la consciència fonològica

Per tal de complementar l'entrada anterior he buscat activitats que treballen les tres fases:

1. Fase de desenvolupament de la consciència lèxica.

2. Fase de desenvolupament de la consciència sil·làbica.

3. Desenvolupament de la consciència fonètica.

1. Activitats que treballen la consciència lèxica:

* Contar paraules

Es dona una tira gràfica als nens i se'ls demana que dibuixin una creu per cada paraula que diguem. Cada vegada que diguem una paraula ho reforçarem amb una palmada.

* Omissió e la paraula inicial

Mirem una làmina i descrivim que passa a aquesta. El nen respon. Desprès se li demana que quan hagi de dir el nom del nen es posi el dit davant la boca per a no dir-lo. D'aquesta manera només dirà l'acció.

* Dictat de paraules en la tirà gràfica

Dictar frases de diferent número de paraules per a què marquen una creu cada vegada que l'escoltin.

2. Activitats que treballen la consciència sil·làbica

* Joc del "veo-veo".

El podem fer amb totes les vocals per exemple.

* Exercicis de rimes

Se li diu al nen una paraula com per exemple moto. Llavors se li pregunta en quina síl·laba acaba. Haurà de buscar paraules que comencin amb aquesta síl·laba. Aquest procediment el farem diverses vegades continuant en les paraules que vagin sortint de la cadena.

* Dictat sil·làbic

Se li dona al nen una fitxa amb tires gràfiques per a que respongui dibuixant creus, en funció del número de síl·labes que contenen les paraules que es dicten. Abans de començar l'activitat és convenient realitzar un exemple.

3. Activitats que ajuden al desenvolupament de la consciència fonètica:

* Joc d'onomatopeies

Es presenten diferents sons al nen:campana, flauta, timbre... Desprès el nen els haurà d'imitar amb la seva veu.

* Joc-eco

Aquest joc consisteix en dir el nom de nens com si fes eco la sala on estem. Carlossssssss, Annaaaaaaa, Juannnn...

* Reconeixement de sons fonètics

Per exemple podem demanar al nen/a que imiti el so del gat. Desprès el repetirem allargant el so inicial: mmmmmmmmmiau. Finalment haurà de pensar paraules que comencin pel mateix so i dir-les.

La consciència fonològica

La consciència fonològica és la capacitat per a reflexionar sobre els segments del llenguatge oral. Implica una reflexió sobre segments com fonemes, síl·labes, paraules o rimes.

La consciència fonòlogica i la lectoescriptura estan interrelacionades de manera bidireccional i recíproca: laconsciència fonològica reforça i afavoreix l'adquisició de la lectoescriptura i la lectoescriptura desenvopupa la consciència fonològica.

Activitats per a estimular la cosciència fonològica

Hem de dividir les activitats en tres fases:

1. Fase de desenvolupament de la consciència lèxica. Manipulació de paraules dins d'una oració.

2. Fase de desenvolupament de la consciència sil·làbica.

3. Desenvolupament de la consciència fonèmica.

Podem utilitzar per treballar aquestes fases les següents estratègies:

Contar, invertir, buscar làmines, descobrir un segment oral diferent, afegir segments orals, jocs d'onomatopeies, comparar segments sil·làbics o fonèmics, segmentar paraules, síl·labes o fonemes, dictats sil·làbics o fonèmics i classificació d'unitats, en funció dels components orals que les composen.

La dislèxia

És important tenir clar que és la dislèxia per poder detectarla quan ens trobem amb algun nen o adolescent que pateigi aquest trastorn d'aprenentatge, però com a psicopedagogs el que em de saber sobretot com detectar-ho el més aviat possible i estar-ne segurs del diagnòstic i a més a més saber donar consells a pares i mestres sobre que han de fer i que no, com fer-ho... Així que en aquesta entrada tractarè aquests tres aspectes:
1. Què és la dislèxia?
2. Com podem detectar la dislèxia
3. Consells útils per a mestres i pares

1. Què és la dislèxia?
La dislèxia és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencionali una situació sociocultural dintre de la normalitat. Es caracteritza perquè les adquisicions de la persona en l'àmbit de la lectoescriptura es troben molt per sota del nivell esperat en funció de la seva intel·ligència i la seva edat cronològica. És un problema de tipus cognitiu, que afecta aquelles kabilitats lingüístiques associades amb l'escriptura, particularment el pasde la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació. Es manifesta amb una dificultat d'automatització especialment en la lectura, l'ortografia i, en ocasions, també en el càlcul numèric.

2. Com podem detectar la dislèxia
- Hi ha una discrepància entre la capacital del nen/a i les seves habilitats per aprendre a llegir i escriure.
- Tenen dificultats lingüístiques, sobretot fonològiques: els costa compondre paraules, sovint deformen paraules o n'ometen, confonen o substitueixen sons i les seves grafies corresponents...
- Apareixen trastorns en els processos maduratius com ara la percepció, la psicomotricitat i l'atenció. Treballen en ambdos mans, tenen dificultats en agafar el llapis i per retallar, tenen problemes d'orientació espaial i temporal, tenen dificultats per fer nusos i llaços, també per seguir ritmes, etc.
- Els costa l'automatització dels aprenentatges, per exemple, memoritzar, reproduir o aplicar les taules de multiplicar. Presenten problemes per utilitzar la memòria de forma eficaç.
- Tenen problemes en l'organització de les activitats quotidianes, dels jocs i dels treballs: s'obliden els llibres, no recorden anotar els deures a l'agenda, etc.
- Els costa dur a terme diverses ordres si les reben totes seguides.
- Poden caure repetides vegades en els mateixos errors ortogràfics immediatament desprès d'haver-los corregit.
- Necessiten més temps que els altres alumnes per fer els deures i organitzar-se.


3. Consells útils per a mestres i pares
- No digueu als nens i a les nenes que són ganduls. Demostreu-los que valoreu el seu esforç.
- No els compareu amb els germans o companys.
- El que una feina no els surti prou bé o hagin suspès no s'han de sentir fracassats.
- No el feu llegir en veu alta davant dels altres sense consentiment.
- No espereu que que aprengui a escriure bé una paraula fent-li repetir diverses vegades.
- Penseu que es pot cansar i desanimar fàcilmet.
- No us sorprengueu de que la seva lletra sigui irregular i desordenada.
- Les seves feines un dia poden ser molt bones i altres doleentes.
- No li repetim continuadament que s'esforci perquè ja ho fa.
- Reforçar-li allò que fa bé i que ell en sigui conscient.
- No l'obligueu a llegir.
- Llegiu-li contes, llibres o textos que a ell/a l'interessin.

Finalment dir que no hi ha cap dubte que la dislèxia és una dificultat, però cal una actitud que no agreugi més el problema de la persona que el pateix. Si pares, mes tres i professionals diversos entenem quines són les dificultats que tenen els nens i nenes dislèctics, podrem ajudar-los de forma eficient. La informació exposada l'extre de la pàgina web de l'Associació Catala de Dislèxia a la qual podeu consultar aspectes informatius referents a la dislèxia, podeu demanar assessorament, organitzen cursos, etc. Es una pàgina web interessant per a nosaltres com a psicopedagogs i a la qual podem dirigir a pares i a mestres perquè s'informen sobre la temàtica, puguin preguntar dubtes, puguin estar en contacte amb famílies que tenen nens amb aquesta dificultatt, etc. A més a més també han creat un grup al facebook.

Aproximadament un 20-25% dels escolars catalans tenen algun trastorn d'aprenentatge

Un 10% dels nens catalans amb trastorns d'aprenentage són dislèctics és el titular d'un article del Punt amb data del 6 de març de 2007. Actualment no sé quin % d'alumnat hi ha a les escoles amb trastorns d'aprenentatge i quants són dislèctics, però segurament que hi haurà una major quantitat ja que aquest trastorn segons especialistes no es cura, però els afectats poden arribar a tenir una lectura funcional i arribar on vulguin, aquestes paraules són aportades per Carmen Martín la directora i coordinadora del Centre Psicopedagògic i Logopèdic Martín. També esmenta que el diagnòstic en molts casos no es detecta fins als 8 anys el que dificulta encara més l'aprenentage de la lectura i l'escriptura. Cal que mestres i pares estem pendents d'aspectes com ara com agafen el llapis i les tisores, si els costa orientar-se... ja que si no ens adonem a temps de que un nen és dislèxic això li dificultarà també altres aprenentages, li pot produir fracàs escolar i problemes emocionals, entre altres possibles afectacions. A més a més, cal tenir en compte que únicament l'actuació conjunta de pares, mestres i professionals pot significar el màxim desenvolupament de les capacitats dels nens. Però sobretot cal que el tractament el faci un logopeda i un mètode molt utilitzat és el multisensorial, pel qual s'ensenya a llegir de nou als dislèctics, amb la vista, el tacte i l'oïda. Algun exemple d'aquest tipus de treball es identificar lletres dibuixades a l'esquena, escriure lletres damunt de sorra, etc. Per tant seria interessant que a les escoles hi haguessin logopedes o que als EAP's n'hi haguessin més en plantilla per poder atendre com es mereixen aquests nens ja que els mestres no estem el suficientment formats per atendre aquests casos tot i que poguem tindre molta voluntat i ganes de formar-nos, no podem ser especialistes en dislèxia, TDAH, etc.

Aquesta aportació ha estat fruit de la reflexió i l'extracció de les idees més rellevants de l'article esmentat.

Dificultats d'aprenentage

L'enllaç que havuia comentat anteriorment no estava ven realitzat, ara poso l'enllaç directament perquè no hi hagi cap més problema.

http: //ca.wikilingue.com/pt/ Dificultats d'aprenentage

Què entenem per dificultats d'aprenentatge? Quines en són les causes? Com i podem intervenir? ...

A aquest enllaç trobareu la resposta a aquestes preguntes i moltes més referents a dificultats d'aprenentage.

Els aspectes que exposa són els següents:

1. Característiques generals

2. Definicions oficials

3. Distinció d'altres condicions

4. Tipus de dificultats d'aprenentage

4.1. Àrees de percepció embolicades

4.2. Terminologia i classificació

5. Possibles causes

6. Tractament

Considero que abans de parlar sobre dificultats d'aprenentage i la seva possible intervenció cal tenir molt clar que sòn, quines en són les causes, quines àrees estan afectades... per poder treballar-les i millora-les, per això he considerat important i d'utilitat realitzar aquest enllaç.

Prejudicis sobre el treball cooperatiu

A les classes pràctiques de l'assignatura vam debatre sobre cinc qüestions referents al treball cooperatiu, eren cinc arguments en contra d'aquest, almenys per al meu parer i vam comentar aspectes a favor i en contra d'aquestes qüestions. A aquesta entrada expresarè la meva opinió sobre les següents preguntes referents al treball cooperatiu:

1. Si els alumnes han d'interactuar entre ells, no tindré problemes de disciplina?

Referent a aquest aspecte m'agradaria comentar una anècdota, una situació en la que em vaig trobar l'any passat a un centre. Estava en la porta oberta de la classe, els nens estaven treballant en grups, el que evidenment suposava que haguès xivarri a la classe, quan de sobte entra la tutora del grup i sorpresa em comenta que es pensava que els nens estaven sols per l'enrenou que estaven fent. La tutora del grup del grup es va posar nerviosa pel suposat xivarri sense ser ella la que feia la classe, que passaria si intentes treballar amb els nens de forma cooperativa?

2. Si els alumnes més capaços sempre els toca ajudar, no deixen d'aprendre?

Quan s'organitzen els grups s'intenta que siguin heterogenis, perquè d'aquesta manera els membres del grup es puguin ajudar els uns als altres. Dona la sensació que els nens en més capacitats no puguin desenvolupar-les al màxim perquè han d'ajudar als altres, però cal tenir en compte que no tots els alumnes són dàdils o forts en tot, així que en uns moments seran uns nens els que ajudaran i en d'altres serà a l'inversa. A més a més, quan un nen explica els continguts apresos a un altre, els interioritza, els interrelaciona amb altres continguts, és a dir, reforça l'assimilació d'aquells continguts.

3. Per què un aprenentage cooperatiu si vivim en un món competitiu?

Quantes vegades em sentit i em dit, el més important no es guanyar sinó participar, però sembla que guanyar sigui un gran potenciador de l'esforç en la realització de moltes activitats per a un gran nombre de persones, i així és com es reflexa a l'escola. Ara cal que donem la volta a aquest fonament i és important que els nens aprenguin a treballar cooperativament per què d'aquesta forma no guanya únicament ell sinó tot l'equip. És com al futbol, per molt bo que sigui un jugador sense la resta no pot guanyar, en aquest cas, no poden assolir tot el grup l'objectiu proposat en l'activitat, cadascú ha de fer la seva funció per poder-lo assolir tots, tots els mebres del grup són importants.

4. En els treballs de grup no hi ha una persona/es que treballen més que unes altres?

Quan es fa un treball en grup una bona organització és imprescindible per a què el treball sigui equitatiu, s'han de repartir les tasques segons les capacitats i perfils de cada membre del grup, perquè tothom col·labori i li sigui assequible i enriquidor allò que està fent.

5. És perd la individualitat?

És perd una part d'individualitat, ja que l'aprenentage és cooperatiu, les decisions han de ser consensuades... i això suposa en alguns casos perdre, el que considero que ajudarà als nens a ser crítics amb el seu treball i el dels altres, entre molts altres aspectes. Llavors perdem o guanyem? Per què el treball cooperatiu ens enriqueix en molts aspectes, tal com ja vaig comentar a l'entrada anterior. Tal com dkiu Vigotski, sinó m'equivoco, el que s'aprèn en grup desprès es sap realitzar individualment, per tan les possibilitats d'aprendre són molt més àmplies.

Treball cooperatiu

Aquesta forma de treball va molt més enllà del treball en grup ja que els elements principals que el componen són els següents:

1. Interacció cara a cara: possibilita contrastar les opinions de diferents persones, ajudar-se mutuament, realitzar un treball més complert..

2. Responsabilitat individual: cadascú és responsable d'una tasca però ha de vetllar perquè la resta de membres del grup realitzi la seva part de feina perquè el resultat grupal sigui bo, a més a més, no es tracta d'assolir cadascú uns aprenentatges sinò que s'ajudin els uns als altres per a assolir-los tots.

3. Habilitats interpersonals i cooperatives: són imprescindibles per aconseguir l'interdependència positiva i la responsabilitat individual.

4. Interdependència positiva: és quan els membres d'un grup es senten que formen part d'aquest i que depenen un dels altres per aconseguir l'objectiu de l'activitat, tots els membres del grup ha d'aconseguir l'èxit i l'aprenentatge pertinent per assolir l'objectiu.

5. Autoreflexiò: reflexiò sobre el treball realitzat analitzant si s'ha aconseguit l'objectiu de l'activitat, les dificultats en que s'han trobat i si l'organització ha estat l'adecuada.

Aquests cinc elements del treball cooperatiu afavoreixen una llarga llista d'avantatges davant d'una metodologia tradicional, alguns d'aquests són:

- potencien les habilitats socials
- l'autoestima
- el pensament crític i la creativitat
- un aprenentatge actiu
- el rendiment acadèmic
- les relacions del grup
- l'educació inclusiva
- valors i actituds

Aprendre junts per viure junts

Aquest és l'enllaç del Pla d'acció 2008/15 Aprendre junts per viure junts.

Aprendre junts per viure junts. Pla d'acció 2008/15

El Departament d'Educació a elaborat un Pla d'acció que es pretén que s'executi abans del 2015 amb el pròposit de garantir la inclusió educativa. Aquest document ens explica que és pretèn, com es portarà a terme i el perquè d'aprendre junts alumnes completament diferents tot concretant aspectes conceptuals, metodològics, etc., entre d'altres aspectes, tot per tal de consolidar un model general clar com a protocol d'actuació encara que gaudim evidentment d'autonomia dintre d'uns límits establerts. En aquest enllaç trobareu el document al qual faig referència.

Escola inclusiva

Actualment es camina per aconseguir una escola on puguem atendre una gran diversitat d'alumnat intentant cobrir les seves necessitats i potenciant les seves possibilitats essent creatius com a mestres, versàtils pel que fa a metodologies, etc. Però cal ser realistes i tenir present que per molt que vulguem caminar cap aquesta direcció, ens trobarem a molts centres mestres amb una actitud negativa vers aquest tema i que veuran als 25 alumnes de la seva aula com a un sol ja que continuaran fent les classes com si tots fossin iguals, això ho dic per experiència. Així que tenim molta feina a fer!